divendres, 14 de febrer del 2014

LA  SORRA EMMOTLLAT  ELS  NOSTRES  DITS  I  EL  VENT  ELS  ULLS. L’ABRIC  QUASI  ENS  FA  NOSA, I NO  ESPEREM  RES. NOMÉS  DEIXEM  PASSAR,  MERAVELLATS,  EL TEMPS.

El  sol
del cel,
la sal
del mar,
el vol
de l’au,
la nau,
el pal,
el rem,
el ram
de llum 
que neix,
el peix
de llom
alat.
El plat.
El blau
tan pla,
tan ple,
que bé
li escau
- Febrer –
al mar.
 

Guillem  Viladot

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada